Foto: Fina Arrabal
"M'hauria de conformar amb fer un manual de prevenció, podent escriure un llibre que a més d'ensenyar diverteix i emociona?"
Treballs per al mural geològic de Cosmocaixa.
> Vols un conte inèdit? Vols millorar la formació? Contacta amb l'autor
Joan Junyent Dalmases
Nascut a Navás (Barcelona) l'any 1965. Actualment resideix en Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
És Enginyer Tècnic de Mines i Màster en Prevenció de Riscos Laborals, amb amplitud de cursos de formació relacionats amb la seva professió.
Té més de quinze anys d'experiencia en treballs d'interior de mina, exercint des de Cap de torn fins a Director, inicialment en las mines de carbó de Devant SA i posteriorment en les mines salinas de Súria.
Ha col.laborat de forma decisiva en diversos projectes tècnics, com el que va facilitar la exposició de un mural geològic d’un plec de sals potàssiques de 5m x 5m x 0,7m en el museu CosmoCaixa de Barcelona, obtingut a 800 metres de profunditat.
És un apassionat de la lectura i exerceix d'escriptor a estones lliures.
Si sapiguèssis quins treballadors tinc... !!
És responsabilitat dels directius obtenir el màxim de la seva plantilla. No siguis tú el primer en infrava-lorar-la".
I els contes? L'autor comparteix la seva experiència
El poder dels contes i les faules, jugar amb els sentiments, buscar imatges fàcils de recordar,... tots aquests elements son reclamats per els psicòlegs per augmentar el rendiment de la formació i més quan parlem del canvi d'actitud. "I perquè no? - vaig preguntar-me,- almenys ho haurem de provar".
En les últimes accions formatives que he realitzat, he introduït contes com el que pots llegir més avall. Val a dir que en un principi els dubtes existeixen, sortirà bé?, com s'ho prendràn?. La primera vegada vaig provar-ho en un institut, la xerrada anava dirigida a nois encara que també hi participaven adults. Quan va arribar el moment, vaig respirar i em vaig llançar, què carai!!. Costa molt llegir contes, la entonació... les pauses... però es va fer el silenci, va augmentar la atenció... al final, persones adultes em parlaven del conte i de com els havia arribat al cor.
Ara ja no em fa por, i amb més experiència puc dir-vos:
Un conte ben escollit, arriba al cor i es converteix en una història facilment recordable, això farà que de retruc, cada vegada que es recordi el conte es recordarà el curs sencer. El conte amenitza el curs, és un pausa sense fer pausa. Al canviar l'activitat, descansa el formador i descansen els alumnes. A vegades he demanat a d'altres persones que llegeixin el conte, amb això descansen de la meva veu, hi ha el risc, però, de que qui llegeixi no hi posi la intensitat necessària...
Resum: els contes funcionen si es prenen de bó.
> Per posar-se en contacte amb l'autor o contractar formació adaptada
